Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Cordó de tirador (Schützenschnur neuer Art) de l’Exèrcit de Terra alemany (Wehrmacht Heer), corresponent al 1r grau (1. Stufe), destinat a reconèixer l’habilitat i la precisió en el tir dels soldats i suboficials d’infanteria.
L’exemplar està format per un cordó trenat d’aspecte platejat, confeccionat amb fils metàl·lics, i una placa de zinc (Feinzink) a la part superior, decorada amb l’emblema militar corresponent a aquest model. A l’extrem inferior presenta una gla ornamental teixida (Eichel), característica dels cordons de tirador d’infanteria.
La tradició alemanya de distingir els tiradors experts es remunta a la Reichswehr. El 27 de gener de 1928 es van introduir distintius de màniga per reconèixer els militars que destacaven en els exercicis de tir. Posteriorment, el 29 de juny de 1936, aquests distintius van ser substituïts per un nou sistema de cordons de tirador.
Inicialment, el sistema comprenia quatre graus, però el 17 d’octubre de 1938 es va ampliar a dotze graus (Stufen), diferenciats pel disseny de la placa metàl·lica i els elements ornamentals del cordó.
Els graus es distribuïen en tres grups. Els graus 1 a 4 utilitzaven una placa platejada amb l’àguila de la Wehrmacht; els graus 5 a 8 incorporaven una placa platejada amb motius addicionals d’espases creuades i fulles de roure; i els graus 9 a 12 presentaven una placa d’acabat daurat. Dins de cada grup, els diferents nivells s’identificaven mitjançant elements ornamentals addicionals.
El cordó es portava suspès de l’espatllera dreta de l’uniforme, amb l’extrem inferior subjectat a un dels botons davanters de la guerrera, formant un ornament sobre el pit dret. El seu ús estava reservat a soldats i suboficials, i els oficials en quedaven exclosos.
El Schützenschnur no era una condecoració per valor en combat, sinó una distinció militar de capacitació i excel·lència en el tir, concedida als qui assolien els resultats exigits en les proves reglamentàries de punteria.
Aquest sistema s’aplicava a diferents especialitats militars, entre les quals hi havia la infanteria, les tropes de muntanya, les unitats motoritzades i l’artilleria. Els models destinats als artillers podien presentar elements ornamentals diferents, com petites granades metàl·liques.
Durant la Segona Guerra Mundial, el 14 de febrer de 1941, es va suspendre la concessió dels cordons de tirador a l’Exèrcit de Terra alemany, tot i que els exemplars ja concedits van continuar formant part de la uniformitat dels seus titulars.
Aquest exemplar constitueix una mostra representativa del sistema de distincions militars de la Wehrmacht destinat a fomentar la preparació tècnica i reconèixer la destresa dels seus soldats en el maneig de les armes.
Cordó de tirador de la Wehrmacht Heer (Schützenschnur neuer Art), 1r grau (1. Stufe), versió d’infanteria. Cordó trenat platejat amb placa metàl·lica de zinc i una gla ornamental teixida. Alemanya, Tercer Reich, model de finals de la dècada de 1930, Segona Guerra Mundial.
