Argentina. Insígnia en tela bordada peronista o justicialista.
El peronisme, també anomenat justicialisme, és una tendència i corrent política sorgida a l’Argentina a mitjan dècada de 1940 al voltant de la figura de Juan Domingo Perón i les polítiques laborals i de seguretat social que aquest va impulsar des de la Secretaria de Treball i Previsió durant la Revolució del 43. Des del seu naixement, ha tingut una influència important en la política de l’Argentina.
La denominació alternativa de «justicialisme» prové de la importància que aquest moviment atorga a la justícia social. El 1952, l’article 3° de la llei 14.184 va definir «com a ‘doctrina nacional’, adoptada pel poble argentí, la doctrina peronista o justicialisme». La oposició al peronisme va generar un moviment inorgànic de gran influència política, conegut com a antiperonisme.
El moviment peronista agrupa diverses corrents no del tot precises ni constants al llarg de la història, a vegades enfrontades, fins i tot electoralment. Entre les principals corrents peronistes al llarg de la història es poden identificar el peronisme històric, el peronisme ortodox, el neoperonisme, el «peronisme revolucionari» en què va estar inclosa la Tendència, el peronisme sindical, la dreta peronista, el menemisme, el kirchnerisme, el peronisme federal en què s’inclou el Front Renovador, el peronisme feminista, etc.
Entre 1946 i 2019, el justicialisme va guanyar deu eleccions presidencials en total: 1946 (Perón 53,71%), 1951 (Perón 63,51%), les dues de 1973 (Cámpora 49,53% i Perón 61,86%), 1989 (Menem 47,51%) i 1995 (Menem 49,94%), el peronisme de centre-esquerra el 2003 (Kirchner* 22,25%), 2007 (Cristina Kirchner 45,28%), 2011 (Cristina Kirchner 54,11%) i 2019 (Alberto Fernández: 48,28%). Va perdre les eleccions de 1983 (Luder: 40,16%), 1999 (Duhalde), 2015 (Scioli 48,66%) i 2023 (Sergio Massa 44,35% i Juan Schiaretti 6,78%). Va ser derrocat dues vegades per cops d’estat militars, el 1955 i el 1976, i declarat il·legal per la dictadura autodenominada Revolució Libertadora instaurada el 1955, mantenint-se la prohibició fins al 1972 i fins al 1973 per a Perón.
