Xile. Insígnia numerada del Front Nacionalista Xilè, anys 50

Durant les dècades de 1930, 1940 i 1950, a Xile van sorgir diversos grups inspirats en el feixisme o en el nacionalisme autoritari, influïts pels règims europeus de Benito Mussolini a Itàlia, Adolf Hitler a Alemanya i Francisco Franco a Espanya. Tot i que cap d’aquests moviments va arribar a establir un règim feixista al país, sí que van deixar una empremta en l’escena política de l’època, especialment pels seus discursos nacionalistes, anticomunistes i autoritaris.

El grup més emblemàtic va ser el Moviment Nacional Socialista de Xile (MNSCH), fundat el 1932 per Jorge González von Marées. Inspirat directament en el nazisme alemany, el moviment promovia l’antisemitisme, l’anticomunisme i un fort nacionalisme. Els seus militants vestien camises verdes, feien el salut feixista i adoptaven una estètica similar a la dels partits nazis. L’any 1938 van protagonitzar un intent de cop d’Estat, conegut com la Matança del Seguro Obrero, que va acabar amb l’execució de 59 joves “nacistes” xilens per part de les forces governamentals. Després d’aquest fet, el moviment es va dissoldre, i diversos dels seus membres es van integrar a partits més tradicionals.

Posteriorment va sorgir el Partit Nacionalista de Xile, també conegut com a “Partit Nacista”, actiu a finals dels anys 30 i inicis dels 40. Tot i que amb una base ideològica menys radical que el MNSCH, també defensava un Estat fort, el nacionalisme catòlic i el rebuig del marxisme. Va tenir escassa influència electoral i va anar perdent protagonisme amb el temps.

Als anys 40 va aparèixer també l’anomenada Avantguarda Popular Socialista (VPS), vinculada a Carlos Keller, un pensador nacionalista que havia col·laborat amb González von Marées. La VPS proposava una “tercera posició” entre el capitalisme i el comunisme, a l’estil d’altres moviments feixistes europeus, i defensava una visió orgànica i corporativa de l’Estat. Tot i no adoptar tots els símbols del feixisme clàssic, les seves propostes reflectien un autoritarisme modernitzador.

També hi va haver sectors del catolicisme conservador que, durant els anys 40, simpatitzaven amb el falangisme espanyol i amb la idea d’un Estat corporatiu. Alguns grups nacionalistes catòlics promovien un ordre autoritari cristià, inspirat en l’obra de José Antonio Primo de Rivera i en el règim franquista.

Finalment, cal esmentar que certes faccions de l’exèrcit xilè i sectors de la dreta tradicional van mostrar simpatia pels règims de l’Eix durant els anys 30 i principis dels 40, abans que Xile s’alineés definitivament amb els Aliats durant la Segona Guerra Mundial. L’escenari internacional, però, va canviar profundament després de la derrota del nazisme i del feixisme a Europa.

Després de 1945, el prestigi de les idees feixistes va caure en picat. La derrota de l’Eix va desacreditar aquests moviments a tot el món, inclòs Xile. Els partits o grups de caràcter feixista o nacionalsocialista van desaparèixer o es van integrar en formacions més moderades.

Entre els grups feixistes minoritaris que van sobreviure hi ha el Front Nacionalista Xilè, que utilitzaria aquesta insígnia.