Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Creu d’Ex Cautius de Falange. Primer model, amb agulla posterior.
L’Organització d’Excaptius va utilitzar com a emblema una creu blanca —en ocasions groga— amb el jou i les fletxes superposats i unes cadenes trencades com a símbol distintiu.
Es conserva una circular identificada com a número 12 de la Delegació Nacional d’Excautius, sense data concreta però probablement redactada el desembre de 1942, en la qual es prohibia l’ús de l’antiga insígnia d’Excautius, emprada fins aleshores com a distintiu dels qui havien sofert captivitat “per Déu i per Espanya”. La prohibició entraria en vigor el 31 de desembre de 1942, possiblement coincidint amb la implantació de la insígnia de Cavallers i Dames d’Espanya i Germandat de Captius.
La normativa establia que qualsevol persona, home o dona, que hagués patit captivitat “per Déu i per Espanya” i constés inscrita a les delegacions provincials de l’organització com a excautiu, podia lluir aquest distintiu juntament amb el botó o agulla-insígnia de l’entitat. A l’uniforme de FET y de las JONS, els homes l’havien de portar a la bocamàniga esquerra de la guerrera, mentre que les dones el lluirien a la part superior de la butxaca esquerra del pit. Les cadenes de l’emblema havien de ser negres.
A més, existien altres distintius específics destinats a jerarquies i funcionaris de l’organització, que s’havien de col·locar sobre la butxaca dreta de la guerrera de l’uniforme de FET y de las JONS, diferenciant-se segons el rang:
També es coneixen exemplars confeccionats en forma de placa, suspesos d’una cinta —de vegades amb els colors de Falange—, així com versions brodades.
