Espanya. Conjunt de medalles d’un Oficial de la Divisió Blava i de la Guerra Civil Espanyola

El receptor d’aquestes medalles va ser un camisa vieja de Falange. Es va unir a la Falange Española el primer any de la seva creació, el 1933, tot i que ja militava a la Comunión Tradicionalista i formava part de les seves milícies, conegudes com a “Primera Línea”.

Quan va esclatar l’aixecament militar es trobava a Sitges i fou empresonat a la Presó Model de Barcelona entre el 27 de març i el 21 d’agost de 1937. Posteriorment va ser posat en llibertat perquè s’incorporés a l’Exèrcit Popular de la República, però en lloc d’això embarcà en un vaixell cap a Marsella per passar a la Zona Nacional, on s’incorporà a la V Brigada de Navarra i fou ascendit a alferes.

Es va allistar a la División Azul quan era Cap Provincial del SEU a Lleida, a la Caixa de Reclutes núm. 40 de la IV Regió Militar. Va servir-hi des de l’1 de juliol de 1941; l’1 d’agost fou destinat a la Companyia de Mà d’Obra del Grup de Transports núm. 250 i posteriorment a la 1a Companyia del 269 Regiment d’Infanteria comandat pel coronel Esparza.

Va servir a la Divisió Blava durant quinze mesos i fou ascendit a tinent.

El conjunt està format per dos passadors de cinc medalles cadascun i quatre medalles individuals. A les fotografies s’ha pixelat el nom del titular a les peces on apareix.

Primer passador de medalles

• Medalla de Sofriments per la Pàtria amb cinta blava de presó soferta en zona republicana. Amb passador “Cárcel Modelo Barcelona 27-3-1937 / 21-8-1937”.
• Creu de Ferro de Segona classe model 1957. Aquestes Creus de Ferro es fabricaren a partir de 1957 perquè els excombatents alemanys poguessin portar la condecoració a l’uniforme, ja que l’esvàstica estava prohibida a Alemanya. Conserven les dates 1813-1939, però unes fulles de roure substitueixen l’esvàstica central. La Creu de Ferro es concedia per valor en combat.
• Creu al Mèrit Militar amb Distintiu Vermell i tres passadors de repetició, amb corona militar o corona oberta franquista. Cada passador indica una concessió addicional, de manera que el divisionari obtingué un total de quatre Creus al Mèrit Militar. El distintiu vermell correspon a mèrits de guerra. Li manca el tap posterior amb les inicials “MM”.
• Creu de Guerra amb Espases. Condecoració alemanya concedida durant la Segona Guerra Mundial per serveis excepcionals no directament relacionats amb el combat.
• Medalla de la Vella Guàrdia de Falange amb passador de Primera Línea. Es concedia als militants afiliats abans del 16 de febrer de 1936 a algun dels partits unificats pel decret del 19 d’abril de 1937. La “Primera Línea” de Falange era l’estructura de milícies i grups d’acció durant la Segona República Espanyola. Al revers hi consta el número d’expedient, el nom del titular i l’any d’ingrés a Falange: 1933.

Segon passador de medalles

• Creu de l’Orde de Cisneros.
• Medalla de la Campanya de 1936-1939 amb ribets negres de Vanguardia. Condecoració espanyola concedida per serveis en operacions de guerra o en primera línia de foc.
• Medalla Commemorativa dels Voluntaris Espanyols en la Lluita contra el Bolxevisme (Erinnerungsmedaille für die spanischen Freiwilligen im Kampf gegen den Bolschewismus), coneguda també com a Medalla dels Voluntaris Espanyols. Fou concedida pel Tercer Reich als membres de la Divisió Blava que serviren al front rus. A l’anella hi figura el marcatge “1” del fabricant Deschler & Sohn de Munic.
• Medalla de la Campanya de Rússia, model de tres peces. Condecoració espanyola creada per premiar els voluntaris de la Divisió Blava que participaren a la guerra contra la Unió Soviètica. Aquest model, també anomenat model d’oficial, era de fabricació privada.
• Medalla del Front Oriental o Medalla del Primer Hivern a Rússia 1941/42. Concedida als soldats que serviren al front oriental alemany durant l’Operació Barbarossa.

Medalles individuals

• Medalla commemorativa dels excombatents de Lleida. Condecoració aprovada el 1960 per als veterans de la Guerra Civil Espanyola, de la Divisió Blava o d’Ifni de la ciutat de Lleida. Exemple de llautó amb cinta verda i la llegenda “LA DIPUTACION PROVINCIAL A LOS EXCOMBATIENTES LERIDANOS DE LA CRUZADA 18 JULIO 1955”.
• Segona Medalla commemorativa dels excombatents de Lleida, en alumini i de mida superior, amb el nom del receptor i la data “1968” gravats al revers, sense cinta.
• Medalla del XX aniversari de Falange 1933-1953. Entregada als assistents al Congrés Nacional de 1953 per commemorar els vint anys de la fundació de Falange Española.
• Encomienda de l’Orde de Cisneros. No es conserva la cinta original.