Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Espasa de representació atribuïda a un membre de l’Institut d’Égypte (Institut d’Egipte), institució científica i cultural fundada per Napoleó Bonaparte el 22 d’agost de 1798, durant l’expedició francesa a Egipte (1798-1801). Presenta una empunyadura amb galtes de nacre, muntura de llautó daurat i cisellat, decoració d’inspiració egípcia i fulla triangular de fabricació alemanya, procedent de Solingen.
L’empunyadura està formada per galtes de nacre, amb una decoració que representa Isis Pharia, figura vinculada al culte de la deessa egípcia Isis i a la seva associació amb la navegació i la protecció marítima. Aquest motiu ornamental reflecteix l’interès per la iconografia de l’antic Egipte que es va desenvolupar a França durant l’expedició napoleònica.
La muntura està realitzada en llautó daurat i cisellat, amb una guarnició d’un sol gavilà decorat amb un motiu de flors de lis. L’escudet presenta una elaborada decoració cisellada i calada, formada per una palmeta, element ornamental de tradició clàssica àmpliament utilitzat en les arts decoratives de finals del segle XVIII i començaments del XIX.
La fulla és recta, de secció triangular. Conserva gravats i decoració daurada al terç superior, característics de les espases de representació i de vestir de l’època. Presenta nombroses osques al tall, que afecten de manera apreciable el seu estat de conservació.
Longitud total 81 cm. Longitud de la fulla 68’50 cm.
L’espasa no conserva la beina.
L’Institut d’Égypte va ser fundat al Caire per iniciativa de Napoleó Bonaparte durant la campanya militar francesa d’Egipte. El seu objectiu era reunir científics, enginyers, naturalistes, matemàtics, metges, artistes i altres especialistes per estudiar el territori egipci des de diferents disciplines, incloent-hi l’arqueologia, la història, la geografia, les ciències naturals i les arts.
La institució formava part de la dimensió científica i cultural de l’expedició francesa, que va acompanyar les operacions militars desenvolupades entre 1798 i 1801. Els treballs dels seus membres van contribuir decisivament al coneixement europeu d’Egipte i van proporcionar bona part dels materials utilitzats posteriorment en la monumental publicació Description de l’Égypte.
La combinació de motius egipcis, elements ornamentals clàssics i una muntura de llautó daurat resulta característica de l’ambient artístic i cultural desenvolupat a França a finals del Directori i durant el Consolat, quan l’expedició de Bonaparte va afavorir la difusió de l’anomenada egiptomania en les arts decoratives.
Per les seves característiques formals i ornamentals, aquesta espasa es relaciona amb les armes de representació i de vestir utilitzades per personalitats civils, científiques i administratives de finals del segle XVIII i començaments del XIX.
Espasa francesa de representació, atribuïda a un membre de l’Institut d’Égypte, període napoleònic, cap al 1798-1801. Empunyadura amb galtes de nacre i motiu d’Isis Pharia. Muntura de llautó daurat i cisellat, guarnició d’un gavilà decorat amb flors de lis i escudet calat amb palmeta. Fulla recta triangular de Solingen, amb gravats i daurats al terç superior. Fulla amb nombroses osques. Sense beina.
