Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Hongria. Insígnia de Lideratge en Combat per a Oficials, 1920–1944
La Insígnia de Lideratge en Combat per a Oficials (Csapattiszti jelvény) va ser una de les insígnies militars més representatives del Exèrcit Reial Hongarès durant el període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial. Instituïda el 1920, fou la primera insígnia oficial creada pel nou exèrcit hongarès després de la dissolució de l’Imperi Austrohongarès.
La seva funció era distingir els oficials destinats a unitats de combat —com infanteria, cavalleria, artilleria, tropes blindades i enginyers— dels que servien en unitats de transport o serveis de suport. A partir de 1939 també se’n va autoritzar l’ús als oficials de les Forces Fluvials Reials Hongareses. Només podia ser portada pels comandaments d’unitats fins al nivell de comandant de regiment, deixant-se d’utilitzar en assumir càrrecs superiors.
El disseny combina diversos símbols de la tradició nacional i militar hongaresa: la Santa Corona d’Hongria, la creu doble i les tres muntanyes de l’escut nacional, juntament amb un sabre desembeinant sostingut per una mà i una corona de fulles de roure i llorer, elements que simbolitzen el comandament, el valor i el servei militar.
La insígnia va ser creada pel major Kamil Aggházy, amb la col·laboració de Péter Ferenc i del dissenyador László Gy. Pethely. Es portava centrada sobre la butxaca dreta de la guerrera i, des de 1933, el seu ús era obligatori amb l’uniforme de gala, de servei i fins i tot amb vestimenta civil en les ocasions reglamentàries.
Exemplar fabricat en aliatge de coure daurat i esmaltat.
