Israel. Casc britànic HSAT Mark II utilitzat per paracaigudistes de l’Exèrcit israelià

L’any 1940, l’Exèrcit britànic va desenvolupar el casc Tipus P per a les seves tropes aerotransportades, dissenyat pel major John Rock i inspirat en el casc alemany Model 38. Fabricat per Briggs Motor Bodies, oferia protecció balística i contra impactes en els salts. Se’n van produir unes 500–1.000 unitats i es va utilitzar per primera vegada a l’Operació Biting (1942).
Aquell mateix any es va crear una versió millorada, l’HSAT (Helmet, Steel, Airborne Troops), amb suspensió de cotó i vora reforçada. Fabricat entre maig i octubre de 1942, va esdevenir l’estàndard dels cascos paracaigudistes britànics durant la Segona Guerra Mundial.

Després de la guerra, molts d’aquests cascos es van exportar a Israel per a les recentment creades Forces de Defensa d’Israel (FDI o Tzahal). Els israelians els revisaven, substituïen les peces que faltaven o estaven en mal estat i els repintaven. Durant la Guerra d’Independència, aquest casc es va distribuir entre diverses unitats militars, no només entre les tropes aerotransportades. A partir de 1950, però, va recuperar la seva funció original amb la creació de la primera escola de paracaigudistes, dirigida per l’instructor britànic Derek Bowden. En la Guerra dels Sis Dies, el HSAT Mark II encara era en ús.

Aquest exemplar va ser fabricat l’any 1943 durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment reutilitzat per les Forces de Defensa d’Israel. La pintura és del color sorra utilitzat pel Tzahal i presenta tres reblons exteriors llisos, característics dels cascos reutilitzats a Israel, a més d’un rebló original en forma de cargol.

L’interior està marcat “BMB 1943” del fabricant Briggs Motor Bodies i la data de fabricació. L’amortidor interior va ser substituït per una creu, modificació també molt comuna en els cascos israelians. El barbuquejo és el model israelià sense forats als extrems metàl·lics.

El casc està complet i en bon estat de conservació.