Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Insígnia de solapa de la Generalitat de Catalunya de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola.
Insígnia daurada esmaltada amb les quatre barres vermelles, de diputat, funcionari o treballador de la Generalitat de Catalunya durant els anys trenta.
La Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola (1931–1939) va ser la institució d’autogovern de Catalunya, restaurada després de tres segles d’abolicions i restauracions intermitents de les institucions catalanes. Durant aquest període, la Generalitat, presidida primer per Francesc Macià i després per Lluís Companys, va promoure reformes polítiques, educatives i socials, així com l’autonomia catalana reconeguda en l’Estatut de 1932, que li atorgava competències en justícia, educació, cultura i seguretat pública dins de la regió.
Amb l’esclat de la Guerra Civil (1936–1939), la Generalitat es va convertir en un actor clau en la defensa del territori republicà, coordinant milícies, donant suport a les col·lectivitzacions i gestionant recursos davant l’ocupació militar franquista en altres zones. La seva influència es va concentrar especialment a Catalunya, on actuava com a autoritat civil i organitzadora de serveis bàsics, tot i haver de compartir poder amb partits polítics, sindicats i milícies. Després de la caiguda de Catalunya el 1939, la Generalitat va ser suprimida pel règim franquista, restant a l’exili fins a la seva restauració formal el 1977.
Mesures 17 x 14 mm.
