Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Fem servir cookies en aquest lloc web per donar-te l'experiència més beniguda. Quan acceptes, acceptes l'ús de totes les cookies. Pots modificar o rebutjar elús de cookies. Pots veure la cookie policy.
Bust de Francisco Franco en bronze de l’escultor Fructuoso Orduna Lafuente. 1943. Mides 61 cm d’amplada, 63 cm d’alçada i 32 cm de fons.Franco porta al pit la Laureada de San Fernando, el Yugo i Fletxes i l’emblema de la Legió Espanyola. Al coll ja lleva les insígnies de Generalíssim o Capità General (tres estrelles).
Fructuós Orduna Lafuente (Roncal, 23 de gener de 1893 – Pamplona, 27 d’agost de 1973) va ser un escultor espanyol especialitzat en “escultura urbana” i guanyador de diversos premis pel seu treball destacat. Pertany a la primera generació (1890-1920) d’escultors navarresos contemporanis seguint el criteri establert pel doctor en Història de l’Art, Francisco Javier Zubiaur Carreño2 i continuat pel professor José María Muruzábal en la seva tesi doctoral inèdita sobre l’Escultura pública a Navarra. S’inclou en la generació d’artistes que, «a partir de les fórmules classicistes, van dotar els seus treballs d’un aire d’universalitat i europeisme, sempre dins del camí marcat per la figuració plàstica»
El 1914 es trasllada a Madrid i ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis, treballant i perfeccionant-se al taller de l’escultor Mariano Benlliure. El 1917, amb ajuda de la Diputació Foral de Navarra, estableix un estudi a Madrid, al carrer Atocha, i novament amb ajuda de la mateixa diputació, tres anys més tard, viatja a Roma on roman entre 1920 i 1922.
De tornada el 1923, s’estableix a Madrid realitzant una exposició a finals d’aquell any al Museu d’Art Modern. El 1924 es casa amb Carmen Ballestero del matrimoni del qual va néixer una filla, Pilar. Encara que treballi a la capital espanyola segueix mantenint la seva vinculació amb Navarra i rep l’encàrrec, el 1932, per realitzar la nova façana del Palau de la Diputació Foral a la nova avinguda de Carles III que s’obria pas amb el desenvolupament del Segon Eixample pamplonès.
Desenvolupa una tasca professional centrada en diversos gèneres com el retrat, la imatgeria religiosa i la decoració monumental. Compagina la seva faceta artística amb la docent com a professor de modelatge a l’Escola Ceràmica de Madrid, primer, ia l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, després.
L’1 de maig de 1962 és nomenat Acadèmic de Belles Arts a Madrid, on resideix definitivament, substituint a la plaça vacant Moisés Huerta i ocupant-la el dia 7 d’abril de 1963.
