Espanya. Cuirassa del Regiment de Cuirassers de la Guàrdia Reial, 1824–1841

Cuirassa o peto original del Regimiento de Coraceros de la Guàrdia Reial utilitzat durant el regnat de Ferran VII d’Espanya o el de Isabel II d’Espanya, fins i tot durant la Primera Guerra Carlina.

Context històric

Els cuirassers a Espanya es restableixen el 1815 aprofitant les cuirasses capturades als francesos durant la Guerra del Francès, i van passar a ser una de les especialitats de la Guàrdia Reial.

L’1 de maig de 1824 es va decretar la reorganització de les Reials Guàrdies de Corps, donant lloc a una Guàrdia Reial de Línia i una Guàrdia Reial Provincial. La Guàrdia Reial de Línia estava, al seu torn, dividida en Guàrdia Interior i Guàrdia Exterior.

És dins de la Guàrdia Exterior on trobem la Divisió de Cavalleria de la Guàrdia Exterior amb un Regiment de Cuirassers , més conegut com a Regimiento de Coraceros de la Guardia Real de Ferran VII.

Amb la mort de Ferran VII i durant el regnat d’Isabel II, el Regiment de Cuirassers de la Guàrdia Reial va tenir un paper destacat a la Primera Guerra Carlina (1833–1840), sent l’ànima de la cavalleria isabelina.

En acabar la guerra, el regiment de cuirassers , juntament amb la resta dels cossos de la Guàrdia Reial Exterior, va ser dissolt pel general Baldomero Espartero el desembre de 1841.

Descripció

Corassa de ferro brunyit amb l’escut frontal de llautó; aquest està compost per les lletres «GR» de «Guàrdia Reial», la corona reial a la part superior i un fons rafagat.

Conserva els 22 reblons originals a tot el perímetre de la corassa i els dos tetons ornamentals frontals per subjectar les corretges de l’espaldar.

La placa frontal de llautó conserva tres enganxalls originals, un d’ells separat de la placa, i un rebló de reposició.