Usamos cookies en nuestro sitio web para darle la mejor experiencia. Al aceptar, aceptas el uso de todas las cookies. Puedes modificar o rechazar el uso de las cookies. Puedes ver la cookie policy.
Usamos cookies en nuestro sitio web para darle la mejor experiencia. Al aceptar, aceptas el uso de todas las cookies. Puedes modificar o rechazar el uso de las cookies. Puedes ver la cookie policy.
15 de abril de 2026
En aquest article ens centrarem en les banderes japoneses de la Segona Guerra Mundial signades pels soldats, els seus familiars o la seva comunitat. Acompanyarem l’article amb fotografies d’època i banderes originals recuperades.
Si estàs interessat a comprar una bandera japonesa original de la Segona Guerra Mundial, pots visitar la nostra pàgina web:
Al Japó de la primera meitat del segle XX, la partida dels homes cap al servei militar constituïa un esdeveniment de gran rellevància social i comunitària. Diverses organitzacions locals, entre les quals l’Associació Imperial de Reservistes (Teikoku Zaigo Gunjinkai) i l’Associació de Dones per a la Defensa Nacional del Gran Japó (Dai Nippon Kokubō Fujinkai), tenien un paper central en l’organització de cerimònies públiques que culminaven en desfilades de comiat. Aquests actes, anomenats “Sokokai”, tenien com a objectiu no només acomiadar els reclutes, sinó també reforçar la cohesió comunitària i legitimar el vincle entre societat, Exèrcit i Estat a través del ritual patriòtic.
Un element característic d’aquestes cerimònies eren els estendards (nobori) que portaven els participants, en els quals figuraven els noms dels joves convocats. Aquests es col·locaven davant de les cases o es feien desfilar pels carrers. La denominació específica d’aquests estendards depenia del lema inscrit, tot i que la fórmula més recurrent sembla haver estat shuku shussei (“felicitats per la crida al servei actiu”). A causa d’aquest ús reiterat, es coneixen com a Shussei Nobori. La circulació d’aquestes expressions visuals contribuïa a la construcció simbòlica del deure militar com a motiu d’orgull col·lectiu i com a demostració de la integració de l’individu en el projecte nacional.
Al final d’aquestes cerimònies era habitual cridar “banzai” i tocar marxes militars. Fins i tot hi havia una marxa anomenada “Cançó per acomiadar els soldats cap a la guerra” (出征兵士を送る歌, Shussei Heishi o Okuru Uta).
Aquests estendards reben molts noms: “Estendards de felicitació”, “Banderes de comiat”, “Banderes de camí a la guerra”, etc.
Els Shussei Nobori presentaven una notable diversitat pel que fa a dimensions i materials. Tot i que alguns arribaven a proporcions monumentals, el més habitual eren exemplars de menys de 2 metres de longitud. Normalment es confeccionaven en seda, raió o cotó.
La majoria d’estendards tenen el kanji “Shuku” en vermell a la part superior, que es pot traduir com “felicitats”. Normalment van acompanyats de dos kanjis que formen “Shussei”; conjuntament formen shuku shussei (“felicitats pel teu desplegament / crida a files”).
Un altre lema recurrent és “Shuku” juntament amb els kanjis que formen “Nyūei”, donant lloc a Shuku Nyūei, que es podria traduir com “felicitats pel teu allistament / entrada a l’Exèrcit”.
A la part superior és habitual trobar representacions de la bandera nacional i de la bandera del Sol Naixent de l’Exèrcit Imperial Japonès, tot i que també és freqüent veure dibuixos amb el Milano d’Or (ocell mitològic), el Sol Naixent o altres símbols patriòtics.
Tot i que són molt menys comuns, també hi ha Shussei Nobori rectangulars, en forma de bandera.
Un altre ritual comunitari previ a la partida dels soldats cap al front era la signatura i entrega dels Hinomaru Yosegaki. La Bandera de la Bona Sort consistia en una bandera nacional japonesa sobre la qual familiars, amics, companys d’escola o membres de la comunitat escrivien missatges d’ànim, bons desitjos, pregàries i lemes patriòtics abans que el soldat marxés al front.
El terme Hinomaru Yosegaki (日の丸寄せ書き) es compon de Hinomaru (日の丸), que significa “cercle del sol”, nom comú de la bandera nacional japonesa caracteritzada per un disc vermell sobre fons blanc; i Yosegaki (寄せ書き), que significa “escriptures reunides” o la pràctica d’escriure missatges col·lectius en un mateix objecte, generalment commemoratiu o de suport. Per tant, Hinomaru Yosegaki es podria traduir com “escriptures reunides al voltant del cercle del sol”.
Aquesta va ser una pràctica molt habitual durant les campanyes militars de l’Imperi Japonès, amb constància del seu ús ja durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894–1895), i que es va intensificar durant la Segona Guerra Sinojaponesa (1937–1945) i la Segona Guerra Mundial (1941–1945).
El disc vermell central, que representa el sol, solia quedar lliure o reservat per a una dedicatòria principal, mentre que els missatges es distribuïen al voltant en l’espai blanc. Entre els kanji escrits solien destacar el nom del soldat i la dedicatòria “Bu un Cho kyu”, que es tradueix com “sort eterna en els atzars de la guerra”. La resta de noms i dedicatòries es repartien per tota la bandera. L’escriptura es feia habitualment amb pinzell de cal·ligrafia i tinta negra.
La majoria estaven fabricades en cotó, seda o raió (seda artificial). Les dues cantoneres de la dreta solien estar reforçades amb cuir, paper o cartró.
Una altra característica habitual és la presència de segells o marques en vermell, que solien correspondre als temples sintoistes de la comunitat del soldat.
El Hinomaru Yosegaki va adquirir així una dimensió profundament simbòlica i personal: no era només un objecte patriòtic, sinó també un talismà protector que el soldat portava com a recordatori de la seva comunitat i de la causa nacional. Per això, aquestes banderes eren molt valorades i, en molts casos, acompanyaven el combatent fins i tot en la mort, convertint-se en relíquies de gran càrrega emocional.
Durant la guerra i la postguerra, nombrosos Yosegaki van ser recollits en camps de batalla o emportats com a records per soldats aliats.
L’Obon Society és una organització sense ànim de lucre fundada el 2009 a Oregon (Estats Units) amb l’objectiu de localitzar famílies al Japó i retornar-los objectes personals, anomenats “Non-Biological Human Remains (NBHR)”, que van pertànyer a soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Entre aquests objectes, els més habituals són les banderes Yosegaki Hinomaru.
La relació entre l’Obon Society i els Yosegaki Hinomaru és central: l’organització dedica recursos, recerca genealògica i un sistema estructurat de repatriació per retornar aquestes banderes als familiars vius dels seus propietaris originals. Segons la seva pàgina web, aquests objectes, a causa del seu caràcter únic (cal·ligrafies, noms, missatges personals), poden ser identificats amb precisió, cosa que permet rastrejar les famílies corresponents fins i tot dècades després. Aquest procés ha permès retornar centenars de banderes des de diferents països al Japó, oferint a les famílies un vincle tangible amb avantpassats desapareguts i tancant, en molts casos, un capítol de la història personal i col·lectiva vinculada al conflicte.
Avui dia no és difícil trobar banderes japoneses originals de la Segona Guerra Mundial; tanmateix, cal anar amb compte amb les peces més vistoses, ja que hi ha moltes falsificacions.
Existeixen banderes del Sol Naixent signades i també banderes de la Bona Sort amb dibuixos (tigres, flors, etc.), però són molt escasses i s’han falsificat àmpliament.
Tot i així, les banderes japoneses signades són objectes de col·lecció imprescindibles per als amants de la cultura nipona i els col·leccionistes de la Segona Guerra Mundial.
Quina bandera utilitzava l’Exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial?
Per què els japonesos signaven banderes durant la Segona Guerra Mundial?
De quin material estaven fetes les banderes japoneses durant la Segona Guerra Mundial?
On comprar material japonès original de la Segona Guerra Mundial?
Si tens dubtes, suggeriments o correccions, pots escriure’ns a post@militariabcn.com
