Usamos cookies en nuestro sitio web para darle la mejor experiencia. Al aceptar, aceptas el uso de todas las cookies. Puedes modificar o rechazar el uso de las cookies. Puedes ver la cookie policy.
Usamos cookies en nuestro sitio web para darle la mejor experiencia. Al aceptar, aceptas el uso de todas las cookies. Puedes modificar o rechazar el uso de las cookies. Puedes ver la cookie policy.
29 de mayo de 2026
En aquest article analitzarem les Medalles de Campanya concedides per la defensa de ciutats o llocs de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. A més, mostrarem les variants existents segons les anelles per tal de poder conèixer quan van ser fabricades.
Si estàs interessat a comprar una medalla soviètica original, pots visitar la nostra pàgina web:
La publicació del diari Pravda del 24 de desembre de 1942 presenta un editorial de Joseph Stalin amb les motivacions per a la creació de les primeres medalles soviètiques per a la defensa de ciutats i localitats. Les paraules de Stalin en una ordre emesa amb motiu del 25è aniversari de la Gran Revolució Socialista d’Octubre marquen l’origen ideològic d’aquestes medalles: «Els heroics defensors de Moscou i Tula, Odessa i Sebastòpol, Leningrad i Stalingrad van demostrar exemples de valentia desinteressada, disciplina fèrria, fortalesa i capacitat de victòria. Tot el nostre Exèrcit Roig emula aquests herois».
A partir d’aleshores, es crearà un total de 8 medalles de campanya de Defensa, 4 medalles de campanya de Captura i 3 medalles de campanya d’Alliberament per recompensar els combatents soviètics de les diferents campanyes de la Gran Guerra Patriòtica, terme amb què els soviètics es referien a la Segona Guerra Mundial.
En aquest article analitzarem les medalles de Defensa que formen part de les Medalles de Campanya de la Unió Soviètica.
Les Medalles de Campanya de la Segona Guerra Mundial presenten diferències segons el període de fabricació. Aquestes diferències es poden observar clarament a l’anella superior i és per això que els col·leccionistes, per identificar la data aproximada de fabricació, han diferenciat 3 variants segons el tipus d’anella.
Les medalles de la Variant 1 tenen una anella rodona de llautó soldada a la medalla. Van ser les primeres a fabricar-se, entre 1943 i 1946, i es poden distingir fàcilment pels rastres de soldadura.
La Variant 2 es va fabricar en els anys immediatament posteriors al final de la guerra, entre 1947 i 1948. L’anella podia tenir forma de “U” o forma d’“O”, era plana i formava part de la mateixa medalla.
Les medalles de la Variant 3, amb una anella rodona integrada a la medalla i feta d’un material més brillant, van ser concedides pel Comissariat Militar o Voenkomat anys després de finalitzar la guerra. Normalment eren concedides a aquells que havien participat en la batalla i que, per alguna raó, havien estat ignorats per les autoritats en un primer moment.
Per als col·leccionistes, tant la Variant 1 com la Variant 2 són considerades medalles originals de la Segona Guerra Mundial, ja que moltes d’elles van ser concedides en els anys immediatament posteriors a la guerra. En canvi, la Variant 3, en fabricar-se a partir dels anys 50, és considerada de postguerra i el seu valor és inferior al de les altres dues.
A continuació analitzarem cadascuna de les Medalles de Campanya de Defensa de ciutats i localitats.
La Medalla per la Defensa de Moscou (en rus: Медаль «За оборону Москвы») va ser establerta l’1 de maig de 1944 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a tots els participants en la defensa de Moscou: militars de l’Exèrcit Roig, la Marina i les tropes de l’NKVD, així com als civils que van participar directament en la construcció de fortificacions i en la defensa de la capital.
Es considera que el període de la defensa de Moscou abasta des del 19 d’octubre de 1941 fins al 25 de gener de 1942.
El 20 de juliol de 1944, es va entregar a Joseph Stalin la primera medalla «Per la Defensa de Moscou». Juntament amb la medalla, se li va lliurar el certificat núm. 000001.
Es van concedir aproximadament 1.028.600 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers hi apareixen les muralles del Kremlin, un tanc soviètic i soldats avançant. A la part superior, hi figura la inscripció en relleu «PER LA DEFENSA DE MOSCOU» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ МОСКВЫ»).
Al revers, hi ha la falç i el martell a la part superior i, a sota, la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA» (en rus: «ЗА НАШУ СОВЕТСКУЮ РОДИНУ»).
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal de color oliva amb una franja de color vermell.
Per a la medalla per la Defensa de Moscou només existeixen la Variant 1 i la Variant 3; no es van fabricar medalles amb l’anella de la Variant 2.
La Medalla per la Defensa de Leningrad (en rus: Медаль «За оборону Ленинграда») va ser establerta el 22 de desembre de 1942 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a militars de l’Exèrcit Roig, la Marina i les tropes de l’NKVD, així com a civils que van participar directament en la defensa de la ciutat de Leningrad.
El període de la defensa de Leningrad abasta des del 10 de juliol de 1941 fins al 27 de gener de 1944.
Es van concedir aproximadament 1.470.000 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers hi apareixen soldats soviètics armats davant de l’edifici de l’Almirallat de Leningrad. A la part superior hi figura la inscripció «PER LA DEFENSA DE LENINGRAD» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ ЛЕНИНГРАДА»).
Al revers, hi apareixen la falç i el martell sobre la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA».
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal de color oliva amb una franja verda central.
Per a la medalla per la Defensa de Leningrad només existeixen la Variant 1 i la Variant 3; no es van fabricar medalles amb l’anella de la Variant 2.
La Medalla per la Defensa de Stalingrad (en rus: Медаль «За оборону Сталинграда») va ser establerta el 22 de desembre de 1942 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a tots els participants en la Batalla de Stalingrad: militars de l’Exèrcit Roig, la Marina i les tropes de l’NKVD, així com als civils que van participar directament en la defensa.
Es considera que el període de la defensa de Stalingrad abasta des del 12 de juliol fins al 19 de novembre de 1942.
Es van concedir aproximadament 759.560 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers, s’hi veuen soldats davant de la bandera soviètica i, al fons, tancs i avions. A la part superior hi figura la inscripció en relleu «PER LA DEFENSA DE STALINGRAD» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ СТАЛИНГРАДА»).
Al revers, hi ha la falç i el martell a la part superior i, a sota, la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA» (en rus: «ЗА НАШУ СОВЕТСКУЮ РОДИНУ»).
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal de color verd oliva amb una franja vermella al centre.
Per a la medalla per la Defensa de Stalingrad només existeixen la Variant 1 i la Variant 3; no es van fabricar medalles amb l’anella de la Variant 2.
La Medalla per la Defensa de Sebastòpol (en rus: Медаль «За оборону Севастополя») va ser establerta el 22 de desembre de 1942 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a militars i civils que van participar en la defensa de Sebastòpol davant les forces alemanyes i romaneses.
El període de la defensa de Sebastòpol abasta des del 30 d’octubre de 1941 fins al 4 de juliol de 1942.
Es van concedir aproximadament 52.540 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers hi apareixen els bustos d’un mariner i d’un soldat soviètic. A la part superior hi figura la inscripció «PER LA DEFENSA DE SEBASTÒPOL» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ СЕВАСТОПОЛЯ»).
Al revers, hi apareixen la falç i el martell i la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA».
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal de color oliva amb una franja blau fosc central.
Per a la medalla per la Defensa de Sebastòpol només existeixen la Variant 1 i la Variant 3; no es van fabricar medalles amb l’anella de la Variant 2.
A més, existeixen dos dissenys diferents de l’anvers. En el primer, la medalla no té rebord i la segona cinta del gorro de mariner està dividida en dues parts (com la llengua bífida d’una serp). En canvi, en el segon disseny tampoc hi ha rebord, però les cintes del gorro de mariner són iguals i estan més juntes entre elles.
La Medalla per la Defensa d’Odessa (en rus: Медаль «За оборону Одессы») va ser establerta el 22 de desembre de 1942 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a militars i civils que van participar en la defensa d’Odessa.
El període de la defensa d’Odessa abasta del 5 d’agost al 16 d’octubre de 1941.
Es van concedir aproximadament 38.000 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre. Inicialment es va planejar fabricar-la en acer inoxidable; tanmateix, mitjançant el decret del 27 de març de 1943, es va aprovar el llautó com a material definitiu.
A l’anvers hi apareixen un soldat i un mariner armats davant del mar i un far. A la part superior figura la inscripció «PER LA DEFENSA D’ODESSA» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ ОДЕССЫ»).
Al revers apareix la falç i el martell sobre la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA».
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal de color oliva amb una franja blau clar central.
Només existeixen la Variant 1 i la Variant 3; no es van fabricar medalles amb l’anella de la Variant 2.
La Medalla per la Defensa del Caucas (en rus: Медаль «За оборону Кавказа») va ser establerta l’1 de maig de 1944 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a tots els participants en la defensa del Caucas, incloent-hi militars i civils.
El període de la campanya abasta des del juliol de 1942 fins a l’octubre de 1943.
Es van concedir aproximadament 870.000 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers hi apareix el mont Elbrús juntament amb tancs, avions i torres petrolieres. A la part superior figura la inscripció «PER LA DEFENSA DEL CAUCAS» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ КАВКАЗА»).
Al revers hi apareixen la falç i el martell i la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA».
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal de color oliva amb vores blaves, dues franges blanques i línies vermelles.
Per a la Medalla per la Defensa del Caucas existeixen la Variant 1, la Variant 2 i la Variant 3.
La Medalla per la Defensa de l’Àrtic Soviètic (en rus: Медаль «За оборону Советского Заполярья») va ser establerta el 5 de desembre de 1944 per decret del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.
La medalla es va atorgar a militars i civils que van participar en la defensa de la regió àrtica soviètica.
El període de la defensa abasta des del 22 de juny de 1941 fins al novembre de 1944.
Es van concedir aproximadament 353.240 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers hi apareix un soldat soviètic amb abric d’hivern i subfusell, juntament amb vaixells i avions. A la part superior figura la inscripció «PER LA DEFENSA DE L’ÀRTIC SOVIÈTIC» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ СОВЕТСКОГО ЗАПОЛЯРЬЯ»).
Al revers hi figura la falç i el martell sobre la inscripció «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA».
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal blava amb una franja verda central.
Per a la Medalla per la Defensa de l’Àrtic Soviètic existeixen la Variant 1, la Variant 2 i la Variant 3.
Tot i que Kíev va ser escenari de combats importants el 1941 i el 1943, la Medalla per la Defensa de Kíev no es va establir durant la Segona Guerra Mundial perquè Stalin s’hi va negar. Va ser creada posteriorment, el 21 de juny de 1961, quan Khrusxov, ja al poder, la va tornar a proposar per reconèixer els participants en la defensa de la ciutat.
La medalla es va atorgar a militars i civils que van participar en la defensa de Kíev entre juliol i setembre de 1941.
Es van concedir aproximadament 107.540 exemplars.
La medalla és circular, fabricada en llautó i mesura 32 mm de diàmetre.
A l’anvers hi apareixen soldats, mariners, obrers i civils davant l’edifici del Soviet Suprem de la RSS d’Ucraïna. A la part superior figura la inscripció «PER LA DEFENSA DE KÍEV» (en rus: «ЗА ОБОРОНУ КИЕВА»).
Al revers apareix la inscripció estàndard «PER LA NOSTRA PÀTRIA SOVIÈTICA».
La medalla està subjecta a una cinta pentagonal verd oliva amb una franja vermella i una altra blava.
Per a la Medalla per la Defensa de Kíev només existeix la Variant 3.
Existeixen medalles amb el revers incorrecte, un error de la Casa de la Moneda: en produir algunes de les medalles “Per la Defensa de Kíev”, es va utilitzar per error el motlle del revers de la medalla “Per la Captura de Viena”. Alguns col·leccionistes creuen que aquestes peces amb l’error al revers es van fabricar específicament per a col·leccionistes interessats en varietats rares.
Les condecoracions soviètiques de la Segona Guerra Mundial cada vegada són més buscades pels col·leccionistes i, a causa d’això, han aparegut cada cop més falsificacions al mercat.
Per distingir una peça original d’una còpia cal observar amb atenció els detalls i el material de fabricació. No hi ha una manera ràpida de fer-ho; sempre s’han d’estudiar amb precisió.
Per sort, la majoria de falsificacions són de baixa qualitat i es poden detectar fàcilment, però cal anar amb compte especialment amb les medalles de la defensa de Sebastòpol i d’Odessa, ja que, en ser les més rares, també són les més falsificades.
En conclusió, les medalles soviètiques de Campanya de la Segona Guerra Mundial són peces històriques que han estat portades amb orgull durant molts anys als uniformes dels soldats veterans de la Unió Soviètica i ara es col·leccionen per seguir recordant la història.
