Description
Geòrgia. Placa de l’Ordre de la Reina Tamara. თამარ მეფის ორდენი 1ª Classe. Metall platejat i esmalts
L’Ordre de la Reina Tamara (o Tamar) va ser en el moment de la seva fundació, una condecoració militar i civil de la República Democràtica de Geòrgia, creada per als membres de la Legió Georgiana (1914-1918) i per als combatents i ajudants a l’Expedició Alemanya del Caucas, que va lluitar a Geòrgia després del 4 de novembre de 1918.
El seu nom fa referència a la Santa Reina Tamara de Geòrgia, nascuda el 1160, que va ser Reina de Geòrgia entre els anys 1184 i 1213, fundadora de l’Ordre de l’Àliga de Geòrgia, la primera de les ordres dinàstiques georgianes. La Reina va rebre el sobrenom de la més forta Reina Tamara dels seus propis soldats, i se la considera la mare i constructora de la identitat nacional georgiana que ha arribat fins als nostres dies gairebé inalterada.
A les insígnies, apareix el retrat de la Reina Tamara envoltat per les paraules Legió Georgiana i la data 1915 sobre esmalt blau. Aquest disseny va ser realitzat pel tinent alemany Horst Schliephack. L’Ordre va adoptar també llavors els colors vermell i negre, en una disposició d’inspiració austríaca a la cinta. Però la invasió de Geòrgia perpetrada per la Unió Soviètica va acabar amb aquesta jove ordre.
La Legió estava estacionada a Samsun, a la costa nord d’Anatòlia, i va ser reclutada pel diplomàtic alemany Friedrich-Werner Graf von der Schulenburg (1875-1944). Més tard, la legió es va estacionar a Tirebolu, més a l’est, també a la costa nord d’Anatòlia.
El 1942 S.A.R. el Príncep Irakli de Bagration-Mukhraneli, a petició de la Unió de Georgians Tradicionalistes, va restaurar l’Ordre, atès el seu evident simbolisme històric. La nova Ordre restaurada va ser atorgada a membres de la Diàspora georgiana a l’exili ia membres destacats de la reialesa europea, tals com el Gran Duc Vladimiro Kirílovich de Rússia, Cap de la Dinastia Romanov, casat amb una princesa georgiana.
